La mort ha sorprès un amic dels meus amics a qui no coneixia. Fins on jo sé, que és poc i de manera indirecta, la seva vida ha sigut dissortada i ha acabat abruptament quan estava a punt de jubilar-se. Si no fos perquè resulta tràgic, caldria considerar la marató que corria com una metàfora … Continua llegint La vida i la mort
La primera feina del dia ha sigut canviar l'hora dels rellotges de casa. No és que siguin gaires, que només en són tres. Quatre, si comptem el Tag Heuer de polsera que la Cassandra em va regalar pel meu aniversari al poc d'estar junts. Sempre m'havia agradat aquell rellotge. Jo només l'havia vist en les fotografies dels pocs … Continua llegint L’hora
Avui hem deixat a la iaia sola i hem marxat a fer una caminada. Fa uns quants caps de setmana que ens obliguem a sortir ni que sigui una estona. Es tracta de recuperar els espais i els temps que la presència permanent a casa de la mare de la Cassandra ens havia pres els … Continua llegint Un llogarret a Callús
El mussol d'Aqualata 