Com més opinions llegeixo aquests dies, més creix en mi la sensació que es generalitza la idea -que comparteixo- que Mariano Rajoy és incompetent per a l’exercici de la funció que exerceix, i amb això començo a acariciar l’esperança que arribi a sentir-se tan assenyalat com culpable de la situació que vivim, tan pressionat per aquesta opinió, que es plantegi presentar la dimissió per a alleugeriment de tots.
Què no ho farà, penses? ¿Il·lús, em dius?
Potser. Però deixa que somiï aquesta possibilitat, perquè ningú mereix que estiguem on estem per les seves repetides negatives a pactar el referèndum a què legítimament aspiraven els catalans. Pot ser que fer aquesta consulta no fos legal amb la Constitució a la mà, però resulta que la Carta Magna és com és també per la seva obstinació, perquè no ha permès mai que sigui modificada.
I, quan a un poble se li nega reiteradament la possibilitat de dialogar i s’intenta fer callar la seva veu, la llei esdevé injusta. No respectar una llei injusta no només és legítim, sinó que és un deure, com un sacerdot independentista ha recordat a Susanna Griso: “Jesús, com a bon cristià, va morir per no complir la llei”.