El semàfor s’ha posat vermell i l’home que arrossega el carret d’anar a comprar s’ha aturat a esperar que canviï de color. Un home baixet ha arribat un instant després i se li ha posat al davant.
L’homenet duu un braç en cabestrell i amb la mà lliure empunya una crossa. Va despentinat i vesteix descuradament. És gran, però el seu aspecte atrotinat fa que sembli més ancià que no és. Està neguitós, car no para quiet i es balanceja recolzant el pes del cos ara sobre un peu, ara sobre l’altra. I mentrestant, mira a dreta i a esquerra.
Tot d’una, l’home nerviós comença a travessar l’ampla avinguda. En aquest moment no passen cotxes, però veient-lo avançar, l’home que arrossega el carret d’anar a comprar pensa en quines raons pot tenir l’homenet per anar apressat per la vida. En el seu estat, a la seva edat, camina maldestrament recolzant-se en la crossa. Malgrat tot arriba sa i estalvi a l’altra banda del carrer.
Encuriosit, l’home que arrossega el carret d’anar a comprar segueix amb l’esguard l’home baixet i apressat i aviat el perd de vista, engolit per la penombra del bar més proper.
El semàfor s’ha posat verd i l’home que arrossega el carret d’anar a comprar segueix el seu camí.
El mussol d'Aqualata 