Caminant els seus camins aprens a estimar el territori on vius. Quan ja t’estimes el teu país i camines els seus camins, descobreixes nous racons i te l’estimes més encara. El nostre país és ple d’indrets meravellosos. No acabaries mai d’estimar el teu país.
Quan camines acompanyat per gent que en sap un niu, de caminar, de llocs i d’altres coses, sempre aprens.
Avui, anant pels senders que discorren emboscats pels volts de Rojals ―nucli que pertany al municipi de Montblanc― i que formen part del Paratge Natural d’interès nacional de la Vall del Monestir de Poblet, contemplant les moltes espècies vegetals que s’hi troben, pensava com m’hauria agradat reconèixer-les i saber-les nomenar; alguna, si més no! És una zona molt rica, de vegetació exuberant en què predomina l’alzina.
Aquest és un dels aprenentatges que he fet avui, car he preguntat als caminadors del meu entorn si algú em podria explicar la diferència entre el roure i l’alzina i, segons les explicacions rebudes, allà, tot i que també es troben roures, predominen les alzines. Per les fulles, es poden confondre fàcilment, però la diferència més clara entre ambdues espècies rau en elles, en les fulles precisament, ja que el roure és caducifoli i l’alzina no.
La ruta a Wikiloc, aquí.
El mussol d'Aqualata 