Últimament em resulta molt plaent dedicar uns minuts cada dia a les entrades d’un col·lega bloguer a qui segueixo d’unes setmanes ençà. No el conec personalment ―ell viu a Barcelona, a Gràcia, concretament― ni el coneixeria virtualment si no fos que ell va visitar el meu blog i va començar a seguir-lo.
Com és de justa correspondència, jo també vaig començar a seguir les novetats del seu blog. Ell és amant de la fotografia. Aprenent, diu. Jo ―ara que ja el conec una mica més― diria que, més que aprenent, és estudiós i obsessivament perfeccionista i que és aquest alt nivell d’autoexigència el què l’ha portat a afrontar un repte autoimposat que a mi em sembla brutal: sortir cada dia al carrer a fer fotografies i triar-ne una per comentar-la i publicar-la en el seu blog durant un any: el Projecte 365.
I ha estat així, de mica en mica, que ens hem fet amics. Perquè, encara que no ens hem vist mai i hi ha moltes coses que ignorem l’un de l’altre, jo ja el considero el meu amic, algú que és capaç de comentar honestament el que pensa del que faig i del que penso, com jo faig amb les seves coses.
–
I ara, canvio de tema. Avui he tornat a sortir a caminar: 2 hores, 10 km en un circuit que circumval·la la ciutat gairebé completament, amb una brevíssima aturada al sindicat de pagesos per a comprar una mica de botifarra de Calaf.
Anava sentint el Matí de Catalunya Ràdio, i la Terribas entrevistava els advocats que defensen els encausats per les investigacions empreses pel Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona.
No m’estendré: les irregularitats de les quals parlen són tantes i tan greus que tot plegat em sembla un escàndol de dimensions extraordinàries en l’Europa a la qual representa que pertanyem. Serà nominalment, perquè de facto… res de res.
La meva indignació en aquests moments és tal que jo també advocaria per passar a l’acció, tot i saber que els catalans som un poble tranquil, pacient i pacífic. Però és que em resulta tan incomprensible que un expresident del govern comparegui en una comissió d’investigació i menteixi, que dos jutges que són cabdals en la causa general contra l’independentisme hagin arribat on són de la manera tan irregular com hi han arribat, que hagin de decidir sobre l’actual cap de l’oposició 4 jutges col·locats pel seu partit de 5 que componen el tribunal… que em bull la sang i iniciaria la revolució ara mateix.
No hi ha dret. No hi ha justícia.
I ho havia de dir o rebentava.
El mussol d'Aqualata 
Deu n’hi do benvolgut Ricard, ara m’has tret els colors i mira que m’agrada el blanc i negre.
Moltes gràcies per les teves paraules, de veritat, les agraeixo molt. Ja intueixo que has de saber que no les comparteixo plenament, comences a conèixer-me amic meu.
No cal dir que el plaer és mutu, gaudeixo molt llegint els teus relats i opinions.
Europa, l’estimada Europa. Fins que no entenguem que la CEE és un pacte d’estats, per a més INRI comercial no podrem avançar. Tampoc crec en els nostres partits polítics, bé tinc simpaties per un que no ho és i pren el nom del moviment de l’admirat Salvador Allende.
No fa gaire vas escriure el poble salva al poble, no hi ha més.
Salut i república, catalana per suposat la III espanyola, si arriba, intueixo que serà un ròssec de l’actual estat, un últim intent de salvar la pàtria. I havent admirat la Segona República Espanyola, no vull ni puc oblidar els governs de la CEDA ni els despropòsits de la suposada esquerra vers Catalunya.
Una abraçada ben forta
M'agradaLiked by 1 person