Dijous reiniciava la temporada excursionista amb els veterans de la UEC. Una agradable caminada entre vinyes i boscos de pins, per l’entorn de Santa Maria de Bellver (Font-rubí, Alt Penedès), sense més complicació que la falta de to de les cames després de tot l’estiu. La fotografia correspon a l’arribada a la capella de Sant Vicenç de Morrocurt.
Divendres els espanyols commemoraven el que en diuen Día de la Hispanidad. Per mi, la conquesta d’Amèrica en nom de la corona de Castella és sinònim de genocidi i espoli i per tant trobo que no hi ha res a celebrar. En tot cas, caldria disculpar-se i demanar perdó als pobles delmats. Res a commemorar aquest dia per part meva, doncs, en aquest sentit.
I no obstant això, des de fa 48 anys el 12 d’octubre sempre serà per a mi un dia de record del meu pare, mort el dia del Pilar; justament el dia de la patrona de la terra on havia nascut.
I també serà un dia per celebrar, perquè la Paula fa anys. Ahir n’eren 20.
–
Al marge de tot això, avui dissabte, el meu cos deu pressentir un canvi de temps. Des que m’he llevat que em fa mal tot. No és un mal insuportable ni incapacitant, sinó que és aquella mena de molèstia que fa que, cada cop que et bellugues, sentis totes les articulacions, ossos i muscles que fan possible aquell moviment.
El mussol d'Aqualata 
Quines fotos més boniques!!!. I merda del cable a la primera i mira que la llum és increïble i la composició brodada. Jo tampoc trec els objectes molestos, però dóna coratge.
Crec que hem escrit més o menys el mateix de “el dia de la raza”
“Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: “Cierren los ojos y recen”. Y cuando abrimos los ojos, ellos tenían la tierra y nosotros teníamos la Biblia”
Eduardo Galeano
Un record pe teu pare i per molts anys per na Paula
Salut company
M'agradaM'agrada
Salut!
M'agradaM'agrada