Tinc diversos fronts oberts, coses que no voldria deixar d’anotar en el meu diari. Però amb l’estada de N a l’hospital, se m’ha acumulat la feina.
La primera de totes seria, precisament, que ahir vaig aconseguir que li donessin l’alta. La dermatòloga que el va visitar ―no era la titular, que és a San Francisco en un congrés, però és del seu equip― era partidària d’esperar algun dia més, però quan li vaig dir que considerés que feia 15 dies que N era tancat en una habitació, aïllat, sense poder sortir ni al passadís a estirar les cames, i que la logística és complicada per qui treballa i ha de desplaçar-se cada dia 60 km d’anada i 60 de tornada, tenint en compte que ja se li poden administrar els antibiòtics per via oral i no intravenosa, i que estar a casa no perjudicarà la seva recuperació, va accedir a deixar-lo anar, prèvia consulta amb la resta d’especialistes que l’han controlat aquests dies.
Tan bon punt vam arribar a casa, on ja hi havia la seva mare, jo vaig marxar corrents a la Biblioteca Mont Àgora, a assistir a la primera sessió d’un curs d’Escriptura de records. Aquesta és la segona cosa que volia anotar en el diari. Em vaig apuntar fa uns dies, en plena crisi ―la biblioteca m’hi va convidar― i no ho havia comentat per falta de temps. Em va semblar bé dotar-me de recursos que m’ajudin a deixar constància de coses del meu passat que sigui capaç de recordar, cosa que no m’és fàcil. Considero que el taller pot ser-me útil. Consta de tres sessions de dues hores i mitja. Vaig arribar tard a causa de tot l’enrenou que va desencadenar l’alta de l’hospital, però la primera sessió, la part a què vaig poder assistir, em va semblar molt interessant. Tinc deures per a fer de cara a dimecres vinent: he d’escriure en primera persona i en present, un moment en què algú m’explicava un conte quan era petit.
Posats a normalitzar la vida tant com sigui possible després de l’experiència hospitalària, avui he anat d’excursió. Breu, suau, pels volts de Pira, a la Conca de Barberà. Vinyes, boscs de pins, camins molls, tous, enfangats. Vistes esplèndides, sobretot des del mirador d’Ollers, on hem esmorzat. Cel ennuvolat, amenaçador, que, malgrat tot ens ha respectat i ens ha permès fer l’excursió. Només quan ja érem molt a prop del final han caigut quatre gotes, com per convidar-nos a tornar d’hora a casa.
El mussol d'Aqualata 