Setmana complicada, atapeïda. N no ha fet net i això ha provocat noves anades a Sant Pau, tres en quatre dies. I, a casa, estrictes mesures de control de la medicació, de la cura de la pell i de tot el que està en contacte amb ella. Un calvari per N i una feina feixuga per la resta. Tant de bo ens la poguéssim estalviar; voldria dir que el problema ha desaparegut. Ara N està més bé. Els antibiòtics estan sent efectius. Els haurà de prendre durant un mes i mig, per a assegurar-nos que la infecció no rebrota. L’enemic és persistent.
Malgrat tot, no m’he perdut cap de les activitats a què estic entregat. Segueixo endavant amb les classes de francès ―com de complicat se m’està fent discriminar els diferents sons vocàlics―, que em distreuen i em resulten agradables. A més, m’estimulen a estudiar i a completar els apunts que prenc amb recerques a Internet. He trobat el curs “Français avec Pierre“. El seu lloc web té un bloc en el qual, a més de publicar els vídeos del canal de YouTube que també té, hi posa la transcripció íntegra del que diuen Pierre i la seva esposa, que l’ajuda, i resums dels temes que tracten. Com que els vídeos es poden veure (molt ben) subtitulats i es pot alentir la reproducció, sentir-los m’ajuda molt quant a la pronunciació.
També he sortit d’excursió. Ahir vam fer una ruta circular d’onze km que passa per Vilanova d’Espoia amb sortida i arribada a Les Esplugues de Carme. La primera sortida de la temporada amb temperatures sota zero i camps ben gebrats.
I he anat al club de lectura, a debatre “Total Khéops”, de Jean Claude Izzo.
Així que, entre estudi, caminada i obligacions, poques estones li han quedat a l’aprenent per escriure. Ni tan sols al seu diari.
El mussol d'Aqualata 
Em sap greu Ricard. Aquestes malalties són una putada per a quins les pateixen i també per al seu entorn. Pel que vas explicant sembla quelcom crònic, espero equivocar-me, tan de bo.
Fas molt bé en seguir amb les teves activitats però no comparteixo això que dius de “l’aprenent”
Guapes les fotos. La de pedra seca m’agrada molt i clar, uns dels teus cels com a imatge de capçalera. Genial
Una abraçada ben forta
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies Xavi! El que N té des que va néixer és pell atòpica. Sorprenentment, en el seu cas, per comptes d’anar a menys amb l’edat, ha anat a més.
Creiem que com a conseqüència de l’estratègia immunodepressora utilitzada pels especialistes per a combatre-la, l’últim any o any i mig ha patit molts herpes, alguns brutals, com el qui ha provocat la seva darrera estada a l’hospital, tan llarga, complicat amb una doble infecció.
Aquesta infecció és la que ara arrossega, ja que, pel que sembla, la prescripció antibiòtica no va ser prou llarga per eradicar-la.
Gràcies pel teu interès.
Una abraçada ben forta, d’amic!
M'agradaLiked by 1 person
No es mereixen Ricard
Un altre abraçada de tornada
M'agradaLiked by 1 person