Coca de crema

Estic content, sembla que he trobat la meva botiga de roba ideal. És el Dstyle i ja l’havia visitat alguna vegada, abans. I fins i tot hi havia comprat alguna peça, perquè m’agrada l’estil de la roba que tenen. Fa 10 dies, sense anar més lluny, vaig comprar-me un suèter. Pensant en les festes i, sobretot, en Cap d’Any a Edimburg, vaig decidir que me’n compraria un altre. I una camisa, també. I hi vaig tornar a anar; l’Anna m’acompanyava, que m’agrada sentir la seva opinió. Doncs bé, per a totes 3 peces, el suèter de fa 10 dies i les dues d’ahir, no m’ha calgut la talla XL, que amb la L n’he tingut prou, i això és d’agrair. Tant se val que el fet no es degui tant a una pèrdua de pes per part meva com a les mesures de les talles de la marca que venen.

Feia molt de temps que no anàvem a dormir tant tard com ahir. Eren les 3 de la matinada que arribàvem a casa, des de Barcelona, de passar una agradable nit de Nadal a casa dels nostres nebots, l’Ana i el Ramon, en la seva companyia i la dels pares i avis d’ella. Nosaltres érem 3, que també va venir l’Ana, la meva sogra.

Els amfitrions ens havien preparat un àpat pantagruèlic a còpia de canapès variats, truita de patates, formatges i patés de diversos tipus, i altres delicadeses, en abundància suficient per a alimentar un regiment bastant més nombrós que el que nosaltres componíem ahir. Vam obrir una ampolla de Can Feixes negre, un Penedès que a mi m’agrada molt. Jo no entenc de vins, però aquest és senzill i sempre em deixa en bon lloc. N’hi vaig portar dues, d’ampolles, però entre el meu germà i jo —els altres no en van beure— amb prou feines vam gastar una mica més de la meitat. La meva sogra va portar unes catànies, que van ser rebudes amb entusiasme pels més llaminers, que érem uns quants. Però l’estrella de la nit va ser la coca de crema de l’Anna, com passa sempre que la fa. Té bona mà i li surt boníssima.

Advertisement