Ja tenim data. Dilluns vinent a les 7 del matí operaran al José Luis. Haurà d’ingressar la tarda abans per als preparatius previs, així que haurem de dissenyar una logística adient, cosa que no serà fàcil perquè en la zona de Barcelona on hi ha la Teknon res no és barat, ni tan sols l’aparcament de la clínica. La resta és zona blava, queda fora de l’àmplia finca que ocupa el complex hospitalari i té l’inconvenient que s’ha d’anar renovant el pagament per hores. La restauració també serà un problema. De l’altra dia sé que al restaurant es menja bé per 16,50 €, però resulta massa menjar i tot per a mi. I anar sempre d’entrepà tampoc no és cas. Encara no sé com encaixaré tot plegat considerant que hauré de passar allà llargues hores de diversos dies. Alguna cosa se m’acudirà.
Ahir vaig acoblar a l’ordinador l’equip de música que tenia quan l’Anna i jo vam decidir de viure junts. Fa anys que el teníem arraconat i em sabia greu perquè és una minicadena que sempre havia sonat molt bé i m’agradava. Ara puc sentir en condicions qualsevol cosa que s’emeti per Internet mentre treballo o estudio. Tinc instal·lada a l’ordinador una aplicació a través de la qual puc sintonitzar centenars d’emissions d’arreu del món, de tota mena. Ara mateix sento música lounge, que no em molesta per a concentrar-me en l’escriptura.
Avui vaig bé de temps, ja tinc el dinar embastat, una amanida d’arròs ben guarnida de retallons proteínics, una cosa fresca que passi bé amb la calor, encara que avui no en fa tanta com aquests últims dies. En comptes de retallons volia escriure ensopegades, per l’equivalent de tropezones, però m’ha semblat que no seria correcte. Ho he consultat a l’Optimot i, la fitxa 7470/1, responent a les preguntes com es diu tropezones i com es diu picatostes en català, assegura que, si són de porc, es diuen llardons i, si són de pa, es diuen rostes o crostons, però que l’equivalent genèric seria dauets, retallons o trossets. A compte del dinar ja he après una paraula més.
Abans de seure a l’ordinador, mentre preparava el dinar, he rebut una trucada de la veïna de dalt. Demà tenim la reunió anual de revisió de comptes i renovació de càrrecs, però ella encara és la presidenta vigent de la comunitat. Fa un parell de dies que tenim un problema amb la porta d’accés al passadís on hi ha els trasters, que no s’obre, i esperem que vingui el serraller a reparar-la. Doncs bé, la encara senyora presidenta m’ha dit que havia trucat a les finques que administren la comunitat i que els ha dit que el serraller demani per mi, que ella havia de marxar a cuidar del seu nét. Jo m’he quedat atònit.
I, per a més inri, anava a dir-me el que li havia de dir al serraller de part seva, però no l’he deixat. En aquest punt ja l’he interromput i li he dit que sé com explicar un problema. I he afegit que, no obstant això, no entenc com ella gosa disposar del temps d’una altra persona sense consultar-la abans. Ella em deia que no em sentia bé, de manera que he tancat la conversa dient-li amb veu alta i clara, per si de cas, que truqués de nou a les finques per a dir-los que jo no hi seria, que, si ella havia d’anar a cuidar del seu nét a casa de la filla, jo havia d’anar a buscar a la meva sogra a casa seva, que es va accidentar i encara no es val per ella mateixa i és com un nen petit a qui s’ha d’ajudar a fer algunes coses. I he penjat. Quina barra!
De quan ens va tocar de fer de presidents en l’última ronda, que em va quedar la fama de bon gestor entre alguns veïns. Sovint recorren a mi per les coses més pelegrines, i ja estic una mica cansat. I tot ve del fet que en aquella ocasió, aprofitant que ja estava jubilat i disposava de temps, vaig enllestir —sembla que a satisfacció de tothom— diversos temes que anàvem arrossegant feia anys sense que cap dels nostres predecessors els acabés de rematar. I del fet que quan em toca de fer alguna cosa intento fer-la bé, res més. Fa de mal dir, però és així fins al punt que hi ha qui, fent broma però sense fer-la, ha proposat en diverses ocasions que faci de president perpetu, com si la comunitat fos Rússia i jo fos Putin.
I ara, després del meu exercici d’escriptura diari, vaig a preguntar a l’inspector Beck com va la investigació del cas Roseanna.
El mussol d'Aqualata 