Hostalets

Ahir vam anar als Hostalets d’en Bas. Va ser com un rampell, demà operen al José Luis i aquesta tarda l’ingressem a l’hospital i ens va semblar que abans d’afrontar la situació ens havíem guanyat unes hores de distracció i de coneixença de nous indrets. I jo recordava que la Mar havia dit que el seu poble és bonic i també sabia que nosaltres no hi havíem estat mai.

A més, fa dies que busco un lloc on passar les vacances. Enguany tenim clar com han de ser, Escòcia haurà d’esperar a una millor ocasió, perquè ara toca ser solidari amb el nostre territori i contribuir en la mesura de les nostres possibilitats a la recuperació econòmica del país. Així que sabem que han de ser vacances de proximitat. A mi em ve de gust anar de càmping, estar en contacte amb la natura i llogar un bungalou o alguna cosa similar, més còmoda que una tenda de campanya, que tampoc no tenim, perquè els meus ossos ja no estan per a dormir a terra.

I ahir, aprofitant l’escapada, en vam parlar i resulta que a l’Anna no només li sembla bé, sinó que diu que ella tenia el mateix pensament, que li agradaria que busquem algun lloc prop d’un riu on podem refrescar-nos i fer petites excursions, assequibles a la nostra preparació física. I que un entorn com el de la Vall d’en Bas li sembla bé.

Així que la sortida va servir perfectament a l’objectiu pel qual havia estat concebuda. El poblet ens va agradar, vam dinar molt bé al Restaurant l’Hostalet i vam decidir el tipus de vacances que volem fer, de manera que efectivament, ens vam distreure durant unes hores.

Com indica el topònim, els Hostalets és un nucli de població situat a la Vall d’en Bas que va créixer entorn d’un hostal u hostalet on s’allotjaven per a descansar del camí els viatges que feien servi el camí ral que unia Olot i Vic. Els seus orígens daten de principis del S. XVIII i és el més jove de tots els pobles de la vall. I l’únic que es troba en el pla. El carrer Teixeda —és com ara el carrer major— destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra. Si la visita es fa a la primavera o l’estiu, les llargues balconades de fusta mostren centenars de testos amb geranis i altres flors, conformant així una mena de jardí urbà de notable impacte visual; fets meritoris que han permès al poble d’Hostalets ser catalogat com a conjunt històric-artístic, segons diu la pàgina web oficial de l’Ajuntament del municipi que aplega els diversos nuclis de la vall d’en Bas.

Curiosament, actualment no n’hi ha cap d’hostal al poble.

Advertisement