Quina calor! El termòmetre de la farmàcia marcava 30° a les onze, quan el senyor Poblet tornava a casa. “No és normal aquesta xafogor; només som a mitjans de maig!”, pensa, donant la raó als meteoròlegs que la pronosticaven. Per això, abans d’endreçar la mica de compra que ha fet, s’ha afanyat a abaixar el tendal de la terrassa i les persianes de totes les finestres, per a sumir el pis en una refrescant penombra.
Havia marxat d’hora de casa, a rebre el reparador massatge de manteniment a què se sotmet mensualment. Sempre queda a primera hora amb la fisioterapeuta. El senyor Poblet és matinador i sempre recorda que la seva àvia materna li deia que primer és l’obligació i després la devoció. Suposa que és per això que des que té memòria li agrada enllestir aviat el que ha de fer. Ja fa uns quants anys que es coneixen i fa temps que considera a la seva massatgista com a una amiga. Per això està al corrent del repte que afrontarà. La sessió d’avui, doncs, ha tingut alguna cosa d’última posada a punt abans que el senyor Poblet comenci el Camí de Cavalls. Ja és a tocar i l’impulsor de l’expedició creu tenir-ho tot a punt. Fins els check-ins del vol d’anada té fets. Només falta fer la maleta i omplir la motxilla. Els bastons de tots quatre s’han d’empaquetar i facturar a banda. Han d’anar a la bodega de l’avió perquè són considerats elements perillosos. Però tot això ho farà més a última hora, el mateix de la marxa o el dia abans, que demà encara hi ha la sortida de dijous.
El Camí de Cavalls també ha sigut el principal tema de conversa durant la sessió. No des del punt de vista físic sinó de l’espiritual. Ella ha fet un tram del Camí de Sant Jaume i li ha parlat de l’experiència que va representar la marxa al costat d’altres companys de viatge. De la convivència i de l’evolució de l’estat d’ànim del caminador. Dels pensaments i de les reflexions que la dificultat, les converses o el paisatge solen provocar. Aquestes situacions són desconegudes pel senyor Poblet; mai ha participat en caminades de diversos dies, però ja tenia referències similars de dos dels qui seran companys d’aventura. I, no obstant el seu desconeixement, presumeix les emocions que el camí pot oferir-li. De fet, l’esperança de retrobament amb la seva pròpia essència i el creixement personal que està segur que el camí li aportarà, van pesar més que els aspectes esportius quan va decidir de proposar als seus amics afrontar aquest desafiament.
Avui, ha fet els últims pagaments i això li ha fet palès que no hi ha marxa enrere, que s’ha desencadenat l’inici de l’aventura. Quan encara no han començat a caminar, ja se sent satisfet d’haver engrescat als seus companys i d’haver resolt la logística que comporta el repte.
Un cop endreçada la compra, assegut en la butaca de la ja penombrosa i fresca sala d’estar, el senyor Poblet s’ha endinsat en la Casa Usher. Ja l’havia visitada, però no recorda els seus racons ni el seu misteri. Per això s’ha posat de nou a les mans del senyor Poe, tot esperant que li plagui explicar-li quin secret amaga la casa, sinistre, sens dubte, si considerem l’aspecte que ofereix al visitant.
El mussol d'Aqualata 