L’últim caminador del grup en arribar al cim, es meravellava de veure com hi ha qui s’entreté a amuntegar pedres en llocs com aquell, on ell ha arribat esbufegant.
Tanmateix, s’atura a recuperar l’alè i a observar l’espectacle. Són a dalt de tot d’una cinglera i la panoràmica és majestuosa. El dia és esplèndid i la vista allarga molt, fins a l’horitzó lluny enllà. Muntanyes, rius, valls, pantans. I pobles que en la distància semblen de pessebre. Tot això omple els seus ulls. I el vol de sis o set rapinyaires que abans, mentre pujaven, descrivien cercles sobre els seus caps i ara volen per sota seu. Sotgen els caus, a la roca; no volen que ningú s’hi acosti.
El que no saben les rapinyaires és que l’últim caminador que ha arribat allà, ni tan sols s’aproparà al cantó del precipici.
El mussol d'Aqualata 