“Exigent; aquest és el qualificatiu que busques”. El caminador sentia la veu de la consciència mentre s’esforçava a continuar ascendint a l’estela dels seus companys.
Efectivament, a ell sempre li han costat de remuntar els pendents sobtats, fins i tot quan era jove. Com no havia de costar-li ara un inici com aquell?
“Però la culpa és teva —pensava—, per accedir a fer una ruta dissenyada per un caminador acostumat a salvar grans desnivells”.
I en aquest debat estaven l’esforçat caminador i la seva entelèquia quan es van aturar a apaivagar el cor. I, en tombar-se i veure el sol ixent a l’horitzó, els envaí una felicitat tan gran que s’oblidaren immediatament de les seves afliccions.
Tan bon punt com el cor recuperà el batec normal, reprengueren la marxa, convençuts que la jornada els presentaria altres satisfaccions, com així va ser.
El mussol d'Aqualata 