Havia sortit de casa amb temps. Abans d’arribar a la barberia, però, havia de lliurar un paquet. El punt de distribució li venia de camí. És una botiga on venen productes relacionats amb l’holisme. En una postada hi tenien un petit expositor de pèndols. N’hi devia haver dotze, o quinze, però només un el va seduir. La piràmide hexagonal era de color vermellós, amb unes quantes vetes grises molt discretes; ara sap que és de jaspi, una roca silícica sedimentària.
Fa anys, es va introduir en el món de les teràpies dites alternatives. Superficialment, val a dir. Passat el temps, hom podria resumir que la seva curiositat fou intensa i sincera durant una bona temporada. I que, fins i tot, va seguir un curs impartit per una considerada gran mestra de la radioestèsia. La fascinació pel pèndol li ve d’aleshores.
Després d’allò, mai ha intentat perfeccionar la tècnica ni ha aprofundit en el seu ús pràctic, però el cert és que, sempre que n’agafa un i suspèn l’extrem del fil entre el polze i l’índex, el giny reacciona i amb el seu moviment descriu trajectòries que sempre li han semblat inversemblants.
Avui ha sentit l’impuls irracional de fer-se amb la piràmide de jaspi. Probablement, mai no li donarà l’ús que se suposa que li hauria de donar. O que podria donar-li. Però tot i haver racionalitzat el seu rampell, ha comprat l’eina.
De camí a la barberia, meditava sobre les alternances de la vida quan li ha vingut al cap la paraula disrupció. És un vocable tècnic que actualment s’utilitza sovint en qualsevol situació. Com ell fa ara, per exemple, en els seus pensaments, per a dir-se que la seva vida a sofert diverses disrupcions, ruptures brusques en la manera de fer les coses.
I, sense poder evitar-ho, associada a la paraula li ha aparegut la imatge de la fotografia, uns graons de pedra, una escala que condueix a l’ermita de Santa Maria de Coaner. Només l’ha vist dues vegades, la segona molt recentment. Però l’estampa el fascina i avui li ha suggerit disrupció perquè talment sembla com si el pedrapiquer hagués canviat sobtadament la direcció dels graons.
La causa, però, no deu ser la disrupció, sinó més simple. L’església és del 960 i en aquell temps la disrupció no s’havia inventat.
El mussol d'Aqualata 