El senyor Poblet se sent satisfet. Les expectatives s’han complert: el temps ha acompanyat i els seus amics, fidels al compromís adquirit i animats per una jovenívola il·lusió, han respost en ple a la convocatòria i la jornada del Camí Ral ha resultat un èxit en tots els aspectes.
Tots han arribat a Santa Coloma de Queralt després d’haver fet vint-i-tres quilòmetres i mig. La colla no només ha estat capaç de superar un desnivell que depassa els 700 m, sinó també les dificultats que han aparegut en alguns moments de la marxa. Sortosament, però, no ha calgut la intervenció de l’equip de suport que en tot moment ha estat pendent de l’evolució dels caminadors.
Al final, la satisfacció era gran i generalitzada i s’ha fet palesa en l’alegria i el bon humor que han imperat al Racó de Cal Ton, on les viandes i el servei han complagut a tots els comensals.
.oOo.
Camí Ral és el nom que es donava antigament als camins públics que unien poblacions importants. Eren construïts a expenses de la corona i, en conseqüència, també eren patrimoni seu. No obstant això, no eren d’ús exclusiu del rei i el seu exèrcit sinó que permetien el trànsit de persones i mercaderies. Hi regia un codi que protegia els vianants i castigava a qui no el complia. Les carreteres no es començarien a construir fins a finals del segle XIX i principis del XX i, en molts trams, se les faria coincidir amb el traçat d’aquests camins.
El Camí Ral de l’Aragó anava des de Barcelona fins més enllà de la plana de Lleida. A principis de 2021 va finalitzar la col·locació de balises en el tram que uneix Igualada amb Santa Coloma de Queralt. És un camí amb història: connectava Montserrat, Poblet i Santes Creus, i entre els segles XV i XVII era molt transitat. També fou utilitzat per a traslladar al monestir de Poblet el cos del rei Ferran d’Antequera, mort a Igualada el 1416.
El mussol d'Aqualata 