
Jo no crec que hi hagi d’haver un dia concret específicament destinat a res ni a ningú. Malgrat que reconec que és una manera de fer evidents i visibles algunes problemàtiques a les ments més obstinades, també crec que sembla com si tots ens haguéssim acomodat i ja en tinguéssim prou amb aquestes commemoracions quan ja seria hora que els qui governen fessin un pas més i adoptessin mesures més dissuasives, més efectives, perquè els problemes no es resolen només amb discursos i paraules boniques, sinó actuant.
Avui és el Dia Internacional de les Dones i, no obstant tot i el que he manifestat en aquest preàmbul, avui i sempre els presentaré els meus respectes i els oferiré la meva solidaritat, per les violències que han patit i per les que encara pateixen, entre les quals no ho són menys els greuges de que són víctimes en tots els àmbits de la vida.
Comparteixo i no comparteixo els teus arguments i no és per complex d’Heràclit.
Molts moviments se n’han anat en orris per la presumpció de la bondat i responsabilitat de la gent. Mentre “siguem humans“ haurem de continuar reivindicant obvietats. Tant trist com real.
Salut amic
M'agradaLiked by 1 person