Avui hem deixat a la iaia sola i hem marxat a fer una caminada. Fa uns quants caps de setmana que ens obliguem a sortir ni que sigui una estona. Es tracta de recuperar els espais i els temps que la presència permanent a casa de la mare de la Cassandra ens havia pres els últims mesos. És un fenomen natural, espontani, fruit de la desconeixença i de l’angoixa que provocava veure-la tan fràgil i vulnerable. Sortosament, ha recuperat un cert equilibri i s’ha estabilitzat i això ens permet de fer cas de les recomanacions dels assistents socials i de la metgessa de família, perquè raonen que si el cuidador no es cuida i cau malalt, qui tindrà cura de la persona depenent? En fi, que tots a casa, iaia inclosa, estem en aquesta fase d’adaptació.
Avui hem marxat que ella encara dormia. No eren ni les vuit que el cotxe ja enfilava la rampa del garatge per a sortir al carrer rumb a Callús, al Bages, comarca veïna i propera. Quaranta minuts després érem al punt d’inici d’una caminada curta i planera que ens menaria a un llogarret del municipi que s’anomena Viladelleva, on hi ha un conjunt de masos i una església romànica del segle XIII que s’estan restaurant i les restes d’unes tines que jo no sé dir que havien emmagatzemat en el seu moment. Després d’esmorzar asseguts a redós del porxo de l’entrada, la Cassandra s’ho ha passat d’allò més bé buscant i trobant espàrrecs per l’entorn.
El lloc bé val una visita, la veritat. És un indret bonic, ara més, després de la restauració, en un entorn agradable i amb vistes sobre el massís de Montserrat, que avui es veia mig enterbolit, llunyà i en tota la seva llargària. Però el cert és que la ruta de Wikiloc que hem seguit, en discórrer sempre per pistes amples tret del breu corriol previ a l’entrada a Viladelleva, ens ha semblat monòtona i massa exposada als rigors del sol. No obstant això, no descarto buscar sobre el plànol maneres alternatives d’arribar-hi per camins i corriols, per a portar als meus amics un dia.
Abans de l’hora de dinar ja érem a casa i hem trobat la iaia endreçant la roba del seu armari.
El mussol d'Aqualata 