Ahir vaig veure una pel·lícula estranya. No la vaig entendre gaire, però em va resultar agradable. Es desenvolupa gairebé tota en l'interior i en l'entorn més immediat d'una petita llibreria del centre més autèntic de París, en un d'aquells carrers empedrats amb llambordes que brillen a la llum dels fanals i quan plou. El protagonista … Continua llegint La llibreria
Esperant que arribi l'hora d'anar al centre de dia a buscar a la seva sogra, el senyor Poblet s'ha assegut a escriure. Acaba d'arribar a casa de recollir una nova lectura a la biblioteca l'Atzavara, d'Òdena, la població confrontant a Aqualata que dona nom a la conca a la qual pertanyen. El poble originari, amb castell i … Continua llegint L’increment
“Sempre que es referia al mar ho feia dient la mar, que és com en diuen en castellà quan la gent se l’estima. Algunes vegades els qui se l’estimen en diuen penjaments, d’ella, però ho fan sempre com si parlessin d’una dona. Alguns dels pescadors més joves, d’aquells que fan servir boies i flotadors per … Continua llegint La mar
El mussol d'Aqualata 