Savis caminadors

Avui m’he acabat tota l’aigua de la cantimplora, cosa insòlita en mi, que considero que no va gens bé omplir-se la panxa de líquid per a caminar i que, en condicions normals, no faig més que uns quants glops en tot el matí, per a refrescar-me la boca i tirar avall l’esmorzar més que per apaivagar la set.

Però avui feia calor, molta calor. De fet, segons els meteoròlegs, estem plenament immersos en una onada de calor i avui, i em penso que també demà, les temperatures assoliran els registres màxims, més de 40 graus en alguns indrets del Principat.

Ahir, els presos polítics arribaven a presons catalanes. Un altre cop, ara en espera que es dicti sentència. Els homes, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja són a Lledoners; Carme Forcadell al Mas d’Enric i Dolors Bassa al Puig de les Basses. Escric els noms de tots per respecte, perquè penso que cal no oblidar-los. A més de la meitat de Catalunya li bull la sang.

Ahir també es va calar foc en una granja de la Ribera d’Ebre. Sembla que degut a la combustió espontània d’una acumulació de fems. Una desgràcia que s’ha estès a altres comarques limítrofes i avança virulenta i sense control encara avui. La terra crema.

I nosaltres avui teníem excursió, perquè és dijous. Certament estava encuriosit per a saber si mantindríem la sortida tal com estava programada. Ahir comentava a casa que estava segur que abans de marxar se’ns comunicaria un canvi de plans per part d’en Jordi i en Joan, coordinadors de la sortida i gent assenyada com cal. O que, en el pitjor dels casos, es decidiria què fer en assemblea improvisada al peu i en presència de l’estàtua del General Vives. I, tal dit, tal fet.

Avui hem anat al Castell de Rubió (620 m), com estava previst. I hem arribat a l’ermita de Sant Pere d’Ardesa (660 m) enfilant-nos pel Morrocurt (751 m), com s’havia programat. Però no hem pujat les rampes del 26% del puig de Sant Miquel (734 m) ni hem baixat a la rasa Fonda, ni hem remuntat el torrent de la plaça de les Bruixes; encara que formava part de l’itinerari marcat al programa, les condicions climatològiques desaconsellaven posar els nostres cossos veterans en una situació límit. Salvar un desnivell de 375 m amb la calor que feia avui era cosa de boixos; i boixos no ho som, nosaltres, que som savis per experts.

L’ermita de Sant Pere és una església romànica restaurada el 2009 de la que hi ha constància d’abans del s. XI. El dia del patró —d’aquí a dos dies— es fa festa i xerinola a partir de les 18 hores. Queda dit pels interessats, que haurien de dirigir-se a l’ajuntament de Rubió si volen participar.

Havent esmorzat a l’aixopluc de l’ombra de l’ermita, hem començat a tornar tot xano-xano per on havíem anat. Al final, si els càlculs de la meva polsera intel·ligent no erren, avui, 19 savis de la UEC han caminat 8,670 km i han salvat un desnivell entre la sortida i el punt més alt —el Morrocurt— de 131 m.

Però és sabut que, tot i actuar amb tota la prudència del món, sempre poden passar coses i avui també han passat. Just quan ens disposàvem a travessar la carretera que va de Rubió a la de les Maioles, una baixada de sucre ha accelerat la tornada. Mentre uns pocs romanien a l’ombra d’un pi recuperant-se o vetllant la recuperació, la resta ha baixat per l’asfalt per escurçar el camí, a recuperar els cotxes i recular amb ells per a completar el rescat.

Tot ha quedat en no res, una anècdota sense més transcendència que per alguns de nosaltres posarà fi a la temporada de caminades fins després de l’estiu, quan la calor no piqui tan fort.

Advertisement